Ahir parlava amb el company Pere Alberola d'Unió de Pagesos sobre el fet que des de fa més d'un segle, en la documents oficials del Govern Espanyol ja es parla de la modernització del camp, donat que al cap i a la fi és un dels sectors pilars de la nostra economia.
Aquesta conversa versava sobre com la manca de preparació de la gent que treballava el camp, no en el coneixement de les tasques del camp, sinó en aspectes que avui en dia són el dia a dia del pagès modern: escandalls, comptes d'explotació, gestió de subvencions, de personal, imposts, etc..
El pagès modern, en molts casos, ha perdut en aquest procés de modernització la vessant més col·laborativa que és fonamental per fer pressió defenent el bé comú, i és molt més complicat mobilitzar-lo.
Però la modernització també té un factor amagat de pèrdua de patrimoni lingüístic, i per exemple es perden termes com "
eixartigar" ( terme que s'utilitza al Priorat per parlar d'artigar). Aquest problema pot tenir solució en la recuperació de vinyes velles, i de la mateixa manera que s'està tornant a llaurar amb animal o s'estan mirant de recuperar marges de pedra seca, si tornem a mètodes ancestrals de treball, també es poden recuperar els mots que s'utilitzaven per definir-los.
En tot això és bàsica la tradició oral, i a estones veremant, podant o espollant amb el pare, vestit per les anècdotes que m'explica, molts termes d'aquests es van filtrant. Per exemple, abans es tallaven les "arrels veres", arrels que sortien per sota de l'empelt, una feina bàsica per lluitar contra la fil·loxera, i es feia mentre es "cavava arreu".
